Contra l’apartheid a Sud-àfrica

Època: 
Postguerra
Localització: 
Arreu
Lema: 
Quan es segrega la població, tenim un altre camí
Fet: 
Resistències, boicot intern i internacional
Any: 
1948-1990
Lloc: 
Sud-àfrica
Context històric: 

L’apartheid va ser un sistema de segregació racial durant 42 anys a Sud-àfrica. La llei classificava els habitants en grups racials (blancs, negres, coloured i indis) i les zones residencials foren segregades mitjançant trasllats forçosos. Els habitants negres foren desposseïts de la ciutadania i traslladats a un dels 10 territoris autònoms tribals o bantustans del país, quatre dels quals esdevingueren estats independents. El govern segregà l'educació, la sanitat i altres serveis públics, i reservà per als blancs aquells de major qualitat i per als negres els pitjors.

Impulsors: 

El Congrés Nacional Africà i els seus líders, entre ells, Nelson Mandela.

Detractors: 

El govern i gran part de la població blanca, els afrikaners.

Descripció dels fets: 

L'apartheid comptà amb una resistència interna considerable, amb manifestacions, vagues, boicots interns i internacionals. El govern respongué a les protestes i alçaments il·legalitzant l'oposició, promovent una forta repressió i empresonant els més significatius líders anti-apartheid, com Nelson Mandela.

Estratègia: 

[Denúncia] [No cooperació] [Desobediència]

Malgrat Mandela no renuncià a l’ús de la lluita armada, el moviment anà prenent força a mesura que la seva estada a la presó es convertia en un clam mundial, i el moviments de boicots inters, severament reprimits, i de boicot internacional contra Sud-àfrica, començaren a fer inviable el règim de l‘apartheid. La posició de Mandela, obert al diàleg, permetè que el seu equip mantingués converses secretes amb els serveis secrets del govern durant anys, per trobar una sortida democràtica, malgrat la repressió continuava provocant morts cada setmana.

Resolució del conflicte (conseqüències): 

Les reformes promogudes els anys 80 no varen aconseguir sufocar l'oposició, i el 1990 començaren les negociacions per posar fi al sistema. El 1994 se celebraren eleccions multirracials per sufragi universal que guanyà el Congrés Nacional Africà de Nelson Mandela.

Aprenentatges: 

les lluites no tenen un termini preestablert, van avançant enmig de les dificultats internes i externes, amb perseverança, tossuderia, aconseguint nous aliats, nous suports a mesura que la causa és compartida i no permet mantenir-se’n al marge.

Fonts: 

Campanyes