Re-evolució noviolenta o extermini

Manifest Re-evolució global o extermini total (en PDF)

Si us hi voleu adherir i indicar com participar: cliqueu aquí per accedir al formulari

No podrem dir que no ho sabíem. Dedicat a l'Arcadi Oliveres.

248 signatures (a 04/04/2021):

Adelina Cardona Prat, Agustí Corominas i Casals, Alba Zabala Gil, Albert Ferrís Pellicer, Albert Torras Corbella, Àlex Agulló i Guerra, Àlex Guillamón Lloret, Alexandre Madurell de Otero, Alfred Ferrís Garcia, Amador Ruiz Medina, Amanda de Luis Balart, Andre Clapes Flaqué, Angelina Llongueras Altimis, Àngels Fuster, Anna, Anna Abelló Puyuelo, Anna Monjo Omedes, Anna Muntada Torrellas, Anna Pérez Català, Anna Ripoll Piñol, Anna Vicente Farran, Anselm Rodrigo Domínguez, Anton Boqué Ibañez, Antoni  Sala  Cunye, Antoni Andreu Gilabert, Antoni Dalmases Pardo, Antoni Francesc Tulla Pujol, Antoni Giro Roca, Antoni Soler i Ricart, Antònia Pérez Ripoll, Antonio Escolar Pujolar, Arbre Agulló i Guerra, Arcadi Giol Ubach, Arcadi Oliveres i Boadella, Ariadna Angulo, Beatriz Escribano Rodriguez de Robles, Belén Castillo López, Carles Blasco i Garcia, Carles Canellas Crusellas, Carles Capella i Bonavida, Carme Mitjans, Carme Montore Perez, Carme Salvans i Mestre, Carme Tarrida i Bonet, Cécile Barbeito Thonon, Claudia Bosch, Concepció Romeu Santos, Cristina Escarmis Homs, Dani Gómez-Olivé Casas, Daniel Jover Torregrossa, Daniel Nogués Otero, Daniel Turon, David Pérez Martín, David Soler García, Diana Renté. Garcia, Dolors Aiguadé Gabernet, dolors Cabes lasauca, Dolors Granero Peñalver, Dolors Roig Boguña, Elena Isidro Higueras, Elisabet Casals Aranda, Emili Prats Llatse, Emili Taltavull Gimeno, Enric Carrera Gallissà, Enric de Vilalta Pach, Esther Flores, Felipe Martínez Torres, Feliu Madaula Canadell, Fèlix Saltor i Soler, Fèlix Simon Paaraiso, Fernández Fuentes, Fernando Daniel "Topo" Saz Corcho, Ferran Gascon i Roca, Ferran Mozas i Banzo, Flor Rey, Francesc Carbonell Paris, Francesc Piñol Bargalló, Francesc Raventos, Francesc Xavier Caballé i Vidal, Francesca Gomis, Francesca Martin Ferragut, Francina Planas Vilella, Frederic  Pareja  Gabarró, Gabriela Serra, Gemma Pasqual, Gemma Sendra, Gemma Tobella Vergés, Geniveva Munell Madriles, Gerard Vives Vallverdú, Germà Pelayo, Gloria Reyes, Guillem Rocafort Martin, Gustavo Duch Guillot, Hazel Irving, Ignasi Doñate Sanglas, Imma Lizondo, Isabel Batlle Puig, Isabel Ginés, Isabel Rocafort Martin, Isidre Castañé Campmany, Itziar Gonzalez Virós, Jaume Chalamanch Fenosa, Jaume Marfany Segalés, Jaume Osete Gómez, Jaume Puig i Castells, Joan Buades Beltran, Joan Centelles, Joan Contijoch Amill, Joan Miquel Ballesté Duran, Joan Sanpera Casals, Joan Tarrida Bellver, Joan Torres Binefa, Joaquim Vaillo Angles, Jordi Alsina Aubach, Jordi Barri González, Jordi Camprubí Paretas, Jordi Cussó Porredón, Jordi Ferrando i Arrufat, Jordi Gambús Forrellad, Jordi Gassiot Pintori, Jordi Grané Ortega, Jordi Griera i Roig, Jordi Manyà i Martínez, Jordi Palou i Loverdos, Jordi Porter Huerre, Jordi Quintana Albalat, Jordi Serra del Pino, Jordi Ticó Ferrer, Josep Boltaina Foz, José Luis González Jiménez, Josep Bel Gallart, Josep Busquets Urpi, Josep Cruanyes i Tor, Josep de Jorge Ticó, Josep Gascon Brustenga, Josep Huguet Biosca, Josep Ma Monguet, Josep Maria Garcia Picola, Josep Maria Royo Aspa, Josep Parés Casals, Josep Quintas, Josep Redorta Lorente, Josep Sala Garcia, Josep Xercavins Valls, Juan Bordera Romà, Juan Rodriguez Valero, Juan Sánchez de Enciso Valero, Kiku Mistu, Laia Buira Capdevila, Leo Arriola Meikle, Lluís Benejam Vidal, Lluís Boguñà Rusiñol, Lluís de Carreras Serra, Lluís Díaz Ruiz, Lluís Planas Herrero, Lluís Sobrevia Vidal, Lluís Torrens Mèlich, Lluís-Ignasi Pastrana i Icart, Lola Berenguer Segalàs, Louis Lemkow Zetterling, Lourdes Altés Juan, Luca Gervasoni i Vila, Luisa Martin, Lurdes Casadevall Munné, M. Carme Llauger Dalmau, M. José González López, Marc Folch Sarroca, Marco Aparicio Wilhelmi, Margarita Estela Grimaldos, Mari Carmen Sanchez Pizarro, María García González, Maria Rosa Blanch Ros, Marian Lopez, Marion Hohn Abad, Marissi Valverde Ferreiro, Marta Miquel Grau, Marta Tafalla, Martí, Martí Abril Ollé, Martí Olivella i Solé, Mercè Bosch Pou, Mercè Gatnau Garcia, Mercè Gumà Bondia, Miquel Insausti Solé, Mireia Castilla i Amorós, Montse Borràs Carrillo, Montse Casulleras Canals, Montse Ramírez, Montserrat  Minguell, Montserrat Berbel Navarro, Montserrat Cucarull Roca, Montserrat Montané Carreras, Montserrat Torruella, Natxo Tarrés Garcia, Núria Borràs Cristòfol, Núria Bou Torrent, Núria Breu i Benach, Núria Bueso i Martín, Nuria Sala de la Torre, Núria Salame Real, Núria Sarsanedas i Castellanos, Nuria Serrano Herrero, Núria Vidal de Llobatera Pomar, Olga Alcaraz Sendra, Olga Pradas Lluis, Oriol de Balanzó Aguilar, Paco Hernández Martínez, Pau Bofill Soliguer, Pep Puig i Boix, Pepe Beunza Vázquez, Pere Brunet Crosa, Pere Soria Alcazar, Pol Puig Biosca, Quico Porret Brossa, Rafael Grasa Hernàndez, Raimon Pasquel Negre, Ramon  Alquezar Aliana, Ramon Grane Ballus, Ramon Sánchez Navarro, Raquel Santiago Batista, Ricardo Pradas Pérez, Roger Olivella, Rolando d'Alessandro, Rosa Duró Solanelles, Rosa Naudi, Rosa Roura, Rosa Seguí Palou, Sandra Saura Mas, Santi Guallar Rivero, Santiago Capel Torres, Simonetta Costanzo Pittaluga, Teresa  Ciurana Tost, Teresa-M. Sala Garcia, Tona Sallent Custodio, Toni Miró, Ulrich Franken, Vicenç Roman Rodriguez, Víctor Cucurull Miralles, Víctor García Tur, Virginia Martinez, Virginie Molinier, Xavier Antich Valero, Xavier Casanovas, Xavier Majó Roca, Xavier Pàmies Giménez, Xima Santamans Balart...

 

Re-evolució global o extermini total

Una nova i gran re-evolució global està emergint i és imprescindible per aturar el quasi inexorable auto-extermini total de l’actual civilització i de gran part de les formes de vida, especialment la humana, del planeta Terra.

Una re-evolució, entesa com un conjunt d’evolucions ràpides, dràstiques, efectives, individuals i col·lectives que afecten la globalitat de les inter-relacions humanes i d’aquestes amb la natura.

Una re-evolució post-violenta, que no compta amb la violència perquè la considera un caràcter recessiu de l’hominització, una característica patriarcal i masclista a superar.

Una re-evolució que fa emergir els conflictes latents per activar els canvis necessaris; que fomenta la creació i no la destrucció; que no pretén l’aniquilació dels oponents sinó el diàleg constructiu i la negociació entre iguals: per això cerca la sinergia entre tothom que vulgui fer front als descomunals reptes, emergències i desequilibris que hem d’afrontar per sobreviure. Ha de ser forçosament noviolenta per superar i no agreujar les violències inacceptables que ens colpeixen en el dia a dia: violències culturals, estructurals i corporals que provoquen patiments evitables, especialment a la immensa majoria de cada país i del món; violències que ens infringeixen els poders establerts per perpetuar els desequilibris sobre els que basen la seva dominació destructiva. Les violències contra les dones i les diversitats de gènere, contra els infants, joves i grans, contra els pobles originaris i els pobles ocupats, contra les persones empobrides, racialitzades, migrants, contra persones camperoles, treballadores, emprenedores... Les violències s’exerceixen des del totalitarisme i la repressió física, legal, judicial, mediàtiques, policial..., i des de les polítiques econòmiques, laborals, sanitàries, socials, culturals, mediàtiques... que creen i perpetuen els desequilibris que impedeixen una vida digna i un món habitable per a tothom.

Cada dia veiem també com s’exerceixen violències inacceptables contra totes les formes de vida no humana i els seus hàbitats convertint-los en meres mercaderies, en recursos cobdiciosament explotables o en abocadors de les nostres deixalles contaminants.

Tant les violències contra les persones com contra les altres formes de vida ja tenen un efecte devastador però, el dany no és sols aquest. Totes les civilitzacions tenen data de caducitat i, en el seu apogeu, la majoria dels seus habitants no s’adonen que cada dia que passa s’acosten al seu final. En el nostre cas, no és l’extermini d’una civilització localitzada en una illa o en un indret concret.

Per la dinàmica globalitzadora actual, l’emergència és mundial, i la re-evolució cap a una nova civilització serà global o l’extermini serà total. Cal, per tant, aturar els desequilibris i les violències – físiques, culturals i estructurals- que els provoquen.

Per aconseguir-ho no hem de combatre-les amb més violències ja que tota espiral de violències accelerarà l’auto-extermini. Alhora també, tota passivitat per aturar els desequilibris o tota connivència amb les violències no aturarà l’auto-extermini, el farà agònic, però inevitable.

Aquests dies, i anirà a més, veiem arreu aldarulls, avalots, revoltes, rebel·lions, que tenen la mateixa causa que gran part de la petita delinqüència, dels robatoris, dels saquejos, de les baralles entre iguals, de les violències quotidianes... Són l’expressió i el resultat de la frustració dels sense veu, dels sense futur, dels que el sistema ha exclòs, de les persones que estan sotmeses a duríssimes violències i desequilibris i que no veuen possible canalitzar les seves necessitats pels camins formals que la societat ofereix. Sense menjar, sense ingressos, sense feina, sense papers, sense casa, sense amor, sense dignitat, sense llibertats sense reconeixement; sense protecció, sense seguretat; sense present, sense futur, també sovint sense passat... la ràbia necessita expressar-se, i la destrucció és una veu desesperada quan la creació esperançada sembla impossible.

La resposta a les revoltes no és més violència, ni més repressió. La resposta és la re-evolució que dona veu a qui no la te, que actua per reduir les violències denunciades per les revoltes. Quanta més repressió, més violenta serà la següent revolta. Quanta menys re-evolució global més inevitable i terrible serà l’auto-extermini d’aquesta civilització.

Aquesta re-evolució glocal (global i local alhora) està en marxa, encara no te nom ni, potser, en són conscients els seus protagonistes: els crits dels sense veu, les lluites i els moviments que volen aturar i reduir totes les violències, tots els desequilibris, en tots els àmbits de la vida i en tots els racons del món. Després de la Guerra Freda, la manca d’un projecte global, d’un model alternatiu a les variants del capitalisme, ha fet que el capitalisme neoliberal, molt menys regulat i governat, hagi augmentat el seu impacte genocida i ecocida.

La resistència s’ha organitzat des dels moviments socials especialitzats i les seves xarxes, i amb campanyes, algunes transversals, contra els impactes més nocius en les diferents poblacions i col·lectius, dels diversos països, amb un increment en la coordinació internacional. El Fòrum Social Mundial, en les seves diverses convocatòries arreu del món, va aplegar gran part d’aquests moviments lluites i xarxes; Occupy i el 15M van destacar les greus mancances de les democràcies i del sistema financer.

Òbviament, en el plantejament i en la forma d’acció, el moviment Rebel·lió o Extinció (Extinction Rebellion) és qui més intenta aplegar la necessitat d’un dràstic canvi en el sistema i en l’estil de vida, en aquest cas sota l’amenaça de l’escalfament global que ens està portant a l’extinció com a espècie. Cal seguir amb l’articulació entre els moviments emancipadors (obrer, camperol, feminista, LGTBI, antiracista, pacifista, antimilitarista, ecologista, cooperació, drets humans, cooperativista, habitatge, d’autodeterminació, dels refugiats i migrants, anti-capitalista, d’alternatives econòmiques, monetàries i financeres...)

Recentment dues noves iniciatives la Internacional Convivialista i la Internacional Progressista intenten ser espais de generació d’aquesta nova re-evolució, en el camp de les idees post neoliberals i en el camp d’unes accions mundials més coordinades.

Si volem generar una civilització equilibrada i sense violències només ho podem aconseguir des de la re-evolució noviolenta activa, compromesa i enxarxada, glo-cal en totes les relacions personals i quotidianes, socials i polítiques, econòmiques i jurídiques, de valors i de normes. Aquesta nova re-evolució no te l’objectiu de “prendre el poder” polític, ni ocupar el govern, ni controlar l’estat, ni “tombar la truita”; però sí pretén “exercir el poder”, el poder de fer els canvis necessaris i imprescindibles en tots aquests àmbits, “des de la ciutadania” amb les eines de la lluita noviolenta:

1. fer evidents els desequilibris i les desigualtats inacceptables,

2. elaborar propostes i cercar acords per modificar-los; i, en cas que els acords amb els seus responsables no siguin possibles,

3. denunciar-los,

4. deixar de cooperar-hi,

5. exercir la desobediència civil i

6. generar les alternatives que permetin mostrar que un reequilibri de les relacions denunciades és possible.

Per fer evidents les violències estructurals, els desequilibris inacceptables, primer cal aturar-nos i revisar els actes i les relacions que les sustenten: l’estil de vida personal, familiar; les relacions locals, nacionals, internacionals... amb un criteri bàsic: quins desequilibris patim o provoquem amb les nostres activitats, amb les nostres accions i projectes, personals o col·lectius?

Aquesta revisió la podem fer individualment, però convé fer-la també en grup, en cercles d’equilibri o en les organitzacions en què participem. Per elaborar propostes i cercar acords per modificar els desequilibris, ens cal valorar en cada cas quin grau d’equilibri és desitjable i acceptable, i proposar vies per reequilibrar les relacions:

• Amb el nostre cos, la nostra ment, les nostres emocions...

• Amb les persones amb qui convivim o treballem

• En les organitzacions en què participem: socials, culturals, polítiques, econòmiques...

• Amb el medi natural i els ecosistemes...

Identificats els principals responsables dels desequilibris, - que podem ser nosaltres mateixos - cercar acords, quan abans millor, per aturar-los, reduir-los i no generar-ne més.

Si som capaços d’arribar fins aquí, la resta d’eines de la lluita noviolenta seran més fàcils d’aplicar, perquè els objectius de reequilibri seran clars i coherents en el marc de la re-evolució global post-violenta per fer un món més equilibrat, més habitable per a tothom.

És una re-evolució on totes les persones i lluites tenim el poder i el deure de realitzar-la. Ens hi posem?

Catalunya-Món, 4 de març 2021.