Qui som
Per començar:
Pepe Beúnza, el primer objector noviolent al servei militar (1971), llança una crida a plantar-nos davant els tancs, siguin imaginaris – diferents formes repressives de fer por – o reals, – en el cas poc probable que surtin al carrer, cal estar preparats, i el sol fet de prepara-nos, ja pots tenir una funció dissuasiva de que vulguin sortir contra gent desarmada disposada a plantar-los cara sense violència -.
Per continuar:
Som totes aquelles persones que vulguem participar en l’acció amb tres funcions diferents:
- Alertadores: indiquem si hi ha algun tipus de moviments de forces armades en carreteres, trens, casernes…
- Divulgadores i de suport: en cas que hi hagi acció al carrer, prenem imatges dels fets i les distribuiem a les xarxes socials…
- Actores: ens preparem i organitzem per poder plantar cara als tancs o a qualsevol altre forma d’acció violenta contra els drets de la ciutadania…
Les persones interessades, indiqueu en quines de les tres funcions voleu participar, tot adreçant-vos a: info(at)lluitanoviolenta.cat
Fem junts un gest de generositat, de radicalitat i de llibertat!
. 
Què volem
Combatents de l’Arc Iris
Per una nova i, també antiga, forma de lluita.
Conta una llegenda dels indis americans, els pocs que van sobreviure a la massacre i que mantenen les tradicions, que quan la terra estigui malalta com ho està ara, malalta de violència, de guerra, d’injustícia, de contaminació, d’odi, l’Arc Iris ens enviarà unes persones combatents per guarir-la.
Aquests combatents lluitaran amb les armes del futur. La intel·ligència, el sentit comú, la raó, la compassió, l’alegria, l’amor. Són les qualitats que fan a les persones dignes i als pobles més feliços.
Cal recordar contínuament Hiroshima i Nagasaki perquè a partir del crim de la bomba atòmica, els exèrcits clàssics queden obsolets i només serveixen per engreixar el negoci de la venda d’armes. No hi ha guerra sense negoci i la violència mortífera ens porta a l’aniquilació de l’espècie humana. D’altra banda, cap exèrcit ens pot defensar d’un atac amb armes ABQ (Atòmiques, Biològiques, Químiques). Si volem sobreviure hem d’aprendre a lluitar d’una altra manera.
Cal ser molt valent i generós per estar disposat a morir i matar per una bona causa, però ens converteix en criminals i fracassem com a persones i com a societat.
Per estar disposats a morir per una causa sense matar ningú, a més de valent i generós cal ser molt intel·ligent. Aquesta intel·ligència pacífica és la que fa avançar a la humanitat.
Sempre han existit aquestes persones combatents de l’Arc Iris: indígenes, camperoles, treballadores, mestres, advocades, filòsofes, religioses i moltes altres, que han mort defensant les seves idees enfront de la tirania, sense matar ningú.
Ara tenim entre d’altres, les Brigades Internacionals de Pau o les activistes de Greenpeace, de Nonviolent Peaceforce i els objectors, insubmisos i desertors de les guerres, que com va dir Einstein “Són els pioners d’un món en pau”.
A Catalunya tenim una magnífica ocasió en convertir-nos en Combatents de l’Arc Iris. El govern del PP va decidir enviar més de cent tancs a la base de Sant Climent de Sescebes. Tots sabem que els tancs fan por i quan s’envien a un conflicte poden produir molta mort i destrucció.
És poc probable que vulguin impedir el referèndum amb els tancs, però és millor estar preparades per evitar sorpreses.
Es tracta d’aprendre dels txecoslovacs quan es van enfrontar de manera pacífica a la invasió de tancs russos el 1968 i de moltes altres lluites, com la de Rachel Corrie per evitar la demolició de cases a Palestina o la de Tiananmen.
La proposta és assumir la por, envoltar-los o posar-nos davant dels tancs amb una bandera blanca, ensenya internacional d’alto el foc, per immobilitzar-los, transmetent un missatge de fermesa pacífica. Plantar cara, sense cap violència. Mostrar que no són benvinguts i que no han de salvar-nos de cap perill. Només volem exercir el nostre dret al vot.
Els txecs ho van fer, improvisadament. Nosaltres per fer-ho, ara podem organitzar-nos amb temps.
Si estem preparades i disposades, la primera batalla que és la de la por, ja la tenim guanyada.
La següent està per decidir.
Pepe Beunza
