La Crida nasqué en un acte celebrat al Paranimf de la Universitat de Barcelona i tingué la seva culminació en un acte massiu al Camp Nou. La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, fou un moviment catalanista que va sorgir com a reacció al Manifiesto de los 2.300, que qüestionava el procés de normalització del català.
Joves de diversos col·lectius nacionalistes (Àngel Colom, Jordi Sanchez, Carles Riera, Andreu Camps,...)
Govern Espanyol
Durant els anys 80, la Crida va organitzar campanyes a favor de la normalització de la llengua catalana, denunciant entitats i empreses que consideraven que discriminaven el català. Fou la principal promotora de la manifestació a Barcelona contra la LOAPA.
A finals dels 80 organitzà accions directes noviolentes. Per exemple, manifestacions amb torxes en una `Marxa Cívica Contra la Tortura`. Una vuitantena d'activistes ocuparen l'Estació de Sants per tal de catalanitzar-ne els serveis, divuit dels quals foren detinguts i quatre, empresonats per exigència del fiscal de torn. Un grup d'activistes pintaren de color de rosa una fragata dels EUA en protesta per l'actitud bèl·lica de la VI Flota dels EUA a la Mediterrània. L'Aeroport de Barcelona coneixerà una de les accions més vistoses de la Crida, quan prop d'una trentena d'activistes, disfressats de viatgers i amb maletes farcides amb més de 4.000 avions de paper amb les ales estampades amb el segell `En català!`, fan volar els avions davant l'astorament de les forces antiavalots presents a l'aeroport, que acaben amb diversos ferits causats per l'agressió, desproporcionada i molt violenta, dels efectius policials. Altres accions de la Crida que es dugueren a terme ho foren per tal d'impedir la construcció de línies d'alta tensió travessant el Montseny, per promoure i dur a terme repoblacions forestal arreu del país treballant amb escoles públiques de primària, de prevenció d'incendis, contra l'aplicació i vigència de la llei antiterrorista, de solidaritat amb els pobles d'Etiòpia i Eritrea en situació de crisi de fam, de suport a Nicaragua després del terratrèmol del 1986, de suport al diàleg al País Basc... Per altra banda, dos militants van romandre penjats més de sis hores a la façana d'El Corte Inglés de la ciutat de Barcelona desplegant una pancarta a favor del català. El 23 d'abril de 1988 convocà una manifestació en reconeixement de l'oficialitat del català al Parlament Europeu.
A partir d’una agressió, es posa en marxa una plataforma de denúncia que combina la força d’organitzacions per convoca actes i la força d’un grup d’acció directa noviolenta que respon amb agilitat i creativitat a fets o que empren iniciatives sorprenents, amb la lògica de la desobediència, generant el cercle acció-repressió-acció.[Denúncia] [Desobediència] [Construcció]
La Crida no sols va tenir impacte en les polítiques de normalització lingüística, sinó en canalitzar una part del joves del moviment independentista cap a l’acció noviolenta, i va ser l’escola d’un ventall de líders socials i polítics actius i rellevants fins als nostres dies.
Saber encertar el moment en què hi ha una demanda social i convertir-la en un moviment organitzat i en una font d’accions disruptives, és un dels elements clau de l’art de la lluita noviolenta. Tenir present que allò que fem no sols pot tenir repercussions en el moment, sinó que és una font d’experiència personal i col·lectiva que pot donar fruits en el futur.