El Moviment dels indignats 15-M, sorgí de la manifestació del 15 de maig de 2011, convocada per diversos col·lectius previs que van anar confluint, on després que 40 persones decidissin acampar a la Puerta del Sol es van produir una sèrie de protestes pacífiques a Espanya, amb la intenció de promoure una democràcia més participativa allunyada del bipartidisme PSOE - PP i del domini de bancs i corporacions, així com una `autèntica divisió de poders` i altres mesures amb la intenció de millorar el sistema democràtic.
Nous moviments socials
La Casta de l’Estat espanyol
Va aglutinar diversos col·lectius ciutadans amb diferents lemes, com el de la manifestació del 15 de maig: «No som titelles en mans de polítics i banquers» o «Democràcia real JA! No som mercaderia en mans de polítics i banquers». El 15 de maig, en més de cinquanta ciutats, la ciutadania espanyola, especialment jove, va protestar contra els polítics, inspirada en revoltes i revolucions a Grècia (2008) i en el món àrab de 2010-2011. Els primers manifestants van ser desallotjats de la Puerta del Sol i van ser detingudes 19 persones. Després del desallotjament de l'acampada a la Puerta del Sol es van reproduir centenars d'acampades a les places de la majoria de les ciutats espanyoles. Les acampades, especialment a la Plaça de Catalunya de Barcelona, van mantenir espais públic ocupats durant setmanes, van desobeir l’ordre de desallotjament de la Junta Electoral el dissabte de reflexió de els eleccions municipals del 22 de maig.
Després d’uns anys de crisi econòmica i política aguda la iniciativa d’alguns col·lectius de gent jove pren per sorpresa la classe política dominant amb nous formats d’acció – com les acampades – que es converteixen en una escola accelerada de nous lemes, valors i pràctiques d’una nova generació. La resistència noviolenta per mantenir aquests espais desespera els governs i provoca actuacions desmesurades de la policia. [Denúncia] [Desobediència] [Construcció]
El 30 de juny es va pactar el final de l’acampada de Barcelona, després d’un desallotjament fallit del 27 de maig. Aquests accions van inspirar el setembre l’inici d’Occupy Wall Street i la manifestació global del 15 d’octubre. Significà el final de la transició espanyola, que acabarà amb el bipartidsime i l’expressió ciutadana d’oposició a les conseqüències de la crisi.
Algunes de les característiques distintives del moviment foren: horitzontalitat, intel·ligència col·lectiva, inclusivitat, organització en xarxa i nodes i noviolència. Preparar-se, aprofitar crisi, trobar acció sorprenent, desconcertant, que no sols denuncia sinó que construeix complicitats i xarxes.