Època: 
Postguerra
Localització: 
Arreu
Lema: 
Primavera asiàtica
Fet: 
Moviment polític pro-democràcia a Hong Kong
Any: 
2014
Lloc: 
Hong Kong
Context històric: 

Un país, dos sistemes

L'any 1997 el Regne Unit cedeix la seva colònia de Hong Kong a la Xina. Amb les manifestacions de la plaça de Tian'anmen com a refons l'any 1989, es ratifica la Llei fonamental de la regió administrativa especial de Hong Kong, que atorga a Hong Kong caràcter administratiu especial. Els governs xinès i britànics havien acordat l'aprovació de dita llei a canvi de la cessió del territori a la Xina, tot plegat sense cap consulta prèvia a la població de Hong Kong. Dita llei havia d'apaivagar els temors britànics que Hong Kong caigués totalment sota el sistema polític xinès, proporcionant, així doncs, un estatut administratiu diferent, més conegut com a "un país dos sistemes". Aquest permet, per exemple, la llibertat de premsa i estableix també que el cap de l'executiu hongkonguès sigui escollit a través de sufragi universal. L'entesa per l'establiment del "país i dos sistemes" venia amb la promesa d'una democratització progressiva per part del govern xinès. Abans de l'aprovació de la llei l'executiu era escollit per la corona d'Anglaterra.

L'establiment d'aquest règim d'"un país, dos sistemes" beneficiava el govern de Pequín perquè volia convertir Hong Kiong en una plaça financera mundial. Però per aconseguir-ho, el govern xinès necessitava mantenir l'excolònia sota control, de manera que va mantenir el sistema colonial designant el cap de l'executiu i del legislatiu honkonguesos. Malgrat haver promès l'any 1990 que en algun moment els candidats serien escollits per sufragi universal, mai el govern xinès compleix amb la promesa. Tant és així, que el Partit Comunista xinès ha anat cultivant d'ençà una forta aliança amb les oligarquies kongkongneses amb el doble objectiu de controlar l'economia i desactivar qualsevol moviment protestatari i prodemocràtic.

La reforma electoral

Al mes d'agost del 2014 les autoritats del règim comunista xinès anuncien que els candidats a les eleccions del 2017 a la presidència de l'executiu hongkonguès seran triats per un comitè quan la població s'esperava un altre anunci, el de l'aplicació del sufragi universal. Dit comitè només autoritza votar per tres o dues candidatures seleccionades prèviament per un grup format per 1200 persones, la majoria de les quals són properes a la línia política del govern xinès, fet que provoca la revolta. Des de la premsa es parla d'indignació i desengany per part de la població hongkonguesa.

Pobresa de rerefons

Darrere les exigències de democratització del sistema, també hi ha malestar davant les desigualtats socials que pateix el territori, a més de la creixent falta d'oportunitats per la majoria dels seus habitants. Hong Hong sempre ha prosperat i és l'un dels principals centres financers del món, però es calcula que l'any 2013 1,3 milions dels seus habitants (és a dir, el 19,6% de la població total) vivia sota el topall de pobresa. El coeficient de desigualtat és dels més alts per una economia desenvolupada com la hongkonguesa.

Text original: viquipèdia.