Època: 
Postguerra
Localització: 
Catalunya
Lema: 
Quan manca la unitat d’acció, tenim un altre camí
Any: 
1971-1977
Lloc: 
Catalunya
Context històric: 

L'Assemblea de Catalunya  va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que va agrupar l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco amb 4 objectius compartits: llibertats, amnistia, estatut d’autonomia com a pas previ per a l’autodeterminació, i coordinació amb forces democràtiques espanyoles.

Impulsors: 

Lluís, Ma. Xirinacs, Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya

Detractors: 

Estat espanyol

Descripció dels fets: 

L’Assemblea de Catalunya va agrupar la gran majoria de partits, sindicats i organitzacions socials del país. S'hi van anar sumant altres organitzacions no específicament polítiques: centres culturals, entitats excursionistes, associacions de veïns, col·legis professionals, sindicats... També es va organitzar en l'àmbit comarcal i local constituint assemblees democràtiques. Durant la dècada dels 1970 l'Assemblea de Catalunya va ser el principal marc de coordinació de la resistència social contra la dictadura i va liderar i organitzar les principals mobilitzacions populars de l'època. Cal destacar les grans manifestacions de l'1 i el 8 de febrer de 1976 a Barcelona, poc després de la mort del dictador Franco,  i del primer onze de setembre no clandestí aquell mateix any a Sant Boi de Llobregat

Estratègia: 

Forçar la  necessària, però difícil coordinació de les diferents organitzacions polítiques i socials entorn d’uns objectius comuns, com a base d’una escala de mobilitzacions al carrer, com a base de l’articulació popular arreu del país, com a organització il·legal que en ser reprimida van anar prenent més força, que van incidir en les condicions de la transició, i van posar les bases de les lluites posteriors fins avui. [Denúncia] [Desobediència] [Construcció]

Resolució del conflicte (conseqüències): 

L'Assemblea Nacional Catalana, creada el 2012, que va agafar el relleu de l'Assemblea de Catalunya dels anys 1970 en reunir la societat civil partidària d'un referèndum sobre la independència.

Aprenentatges: 

La normal polarització o divergència entre forces polítiques impedeix en moments clau crear els imprescindibles espais de coordinació estratègica que poden fer confluir accions cap a un objectiu compartit. L’acció arriscada de Xirinacs per forçar la creació de l’Assemblea de Catalunya és un exemple de la força noviolenta, que no sempre va adreçada a l’adversari.