Just després de la mort de Franco, una part de l’incipient moviment noviolent català que no estava implicat directament en la lluita dels objectors de consciència, convoca una marxa, com a vehicle participatiu i conflictiu per fer conèixer les reivindicacions de l’Assemblea de Catalunya pels pobles i ciutats d’arreu del Països Catalans.
Pax Christi (Àrcadi Oliveres, Àngel Colom) i Xirinacs.
Govern espanyol
La Marxa de la Llibertat fou una acció noviolenta per reclamar l'amnistia, les llibertats bàsiques, la recuperació de l'Estatut d'autonomia, en l'àmbit dels Països Catalans. Sis columnes de marxaires recorreren els territoris de parla catalana sota el lema `Poble català, posa't a caminar`, amb multitud d’accions imaginatives per evitar o per fer quedar en ridícul la repressió de la guàrdia civil i de la policia nacional.
En un moment de crisis, de canvi de règim, es va prendre la iniciativa, amb una acció inesperada, permanent (durant tres mesos), popular i provocadora, que generava petits conflictes, era una escola de formació pràctica de la força de la noviolència, tant pels qui hi participaven, com pels qui la trobaven o la seguien. Posava en evidència les mentides de l’obertura del règim post franquista [Denúncia] [Desobediència]
El Ministerio de Gobernación, sota les ordres de Manuel Fraga, va desautoritzar la Marxa, però es va acordar desobeir la prohibició i els preparatius van continuar. Durant els dos primers dies de Marxa es produïren al voltant de 150 detencions i foren empresonats 123 dels participants. Va haver-hi una forta repressió policial i, fins i tot, actuacions de l'extrema dreta. Es dugueren a terme diverses vagues de fam i s’assolí la xifra de 40.000 hores detinguts. La Marxa va representar un revulsiu per a la societat catalana i moltes associacions i personalitats la van recolzar. El 12 de setembre la Marxa de la Llibertat arribava al seu objectiu, el Monestir de Poblet on només pogueren accedir uns pocs marxaires atès que la Guàrdia Civil i la Policia vigilaven els voltants del monestir per evitar l'arribada de les columnes que restaren retingudes a Montblanc on es produí una actuació especialment desmesurada per part de les forces d'ordre públic. Organitzada per Pax Christi amb Àngel Colom i Arcadi Oliveres, rebé el suport de Lluís Ma Xirinacs que aquell estiu era plantat davant la Model, reclamant l’amnistia. Fou una de les primeres accions col·lectives d’acció explícitament noviolenta. A la resta del territori va ser mínima. Per una part, en el País Valencià (estava vehiculada per la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià); i per altra part, a les Illes Balears i Pitiüses (amb les Assemblees Democràtiques de Mallorca, de Menorca i d'Eivissa), la proposta de la Marxa es va fer mínimament a Eivissa.
Tenir el do de l’oportunitat, saber aprofitar el moment on una acció crea un dilema a l’adversari, on faci el que faci, reforça el moviment: si no prohibeix la marxa, aquest es fa i s’estén i si la prohibeix, també i, a sobre, posa en evidència la manca de llibertats. Cal gent disposada a patir – cansament, riscos, cops, detencions, insults....- però també a passar-ho bé (creativitat, aventura, companyonia, compromís...)