La Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern va organitzar una consulta social que suposaria una mobilització sense precedents a l’Estat espanyol, i en l’àmbit internacional.
Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern
Estat Espanyol
Va ser una mobilització transversal, en la qual col·lectius de cristians de base, esplais i ONG s’unien a okupes i anti-sistema contra un sistema econòmic injust. Malgrat la prohibició de la consulta per part la Junta Electoral (s’havia fet coincidir la consulta ciutadana amb les eleccions generals) i la repressió patida en algunes localitats, 1.087.792 persones van donar el vot, i el 98% ho va fer a favor de la cancel·lació total del deute extern dels països empobrits. Va ser un exercici de democràcia en majúscules. Un dels actes de desobediència més massius al nostre país (20.000 voluntaris i voluntàries, la majoria a Catalunya, desobeint conscientment la Junta electoral, posant la legitimitat per davant de la legalitat). Un exemple d’autogestió per part d’un moviment horitzontal i radicalment democràtic de persones i xarxes que es va anar estenent arreu de l’Estat durant els mesos previs a la consulta. Més de 1.400 col·lectius es van implicar en la consulta social, que es va realitzar a gairebé 500 localitats de tot l’Estat espanyol. Eren els anys de l’explosió antiglobalització.
Trobar una forma d’acció constructiva, en positiu, molt transversal, que afronta la desobediència a la seva prohibició i que s’encadena en un moviment més ampli i més continuat per posar en evidència elements clau de la violència estructural econòmica mundial. [Denúncia] [Desobediència] [Construcció]
Pocs mesos després de la «batalla de Seattle», la consulta va ser el primer esglaó d’un cicle de mobilitzacions que es va mantenir a cop de cimera durant prop de quatre anys. Després de la consulta va venir la creació del Moviment de Resistència Global (MRG) i les mobilitzacions a Praga contra el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (FMI).
Centrar l’acció en un objectiu clar, concret, assolible dins una estratègia per avançar en un objectiu molt ambiciós dóna forces i aplega energies per una escalada de mobilitzacions. El moviment es comença a esberlar amb l’aparició des pocs actors que generen una espiral de violència, especialment a Gènova.