Durant la dictadura de Francisco Franco i quan el servei militar era obligatori, la negativa a realitzar-lo implicava condemnes en cadena de fins a 18 anys de presó.
Pepe Beunza i grups de suport, d’objectors i d’insubmissos.
Estat espanyol /Exèrcit Espanyol
El 1971, Pepe Beunza fou el primer objector de consciència per raons polítiques i posà en marxa una estratègia noviolenta conscient per aconseguir el reconeixement del dret a l’objecció de consciència amb els objectors de Can Serra. Aquests començaren un servei civil autogestionat alternatiu al servei militar. Amb la crisi generada per la mort del dictador i la detenció volgudament forçada dels objectors s’aconsegueix que es reconegui aquest dret en la Constitució Espanyola que va comportà dos intents de regulació amb la realització d'uns serveis socials a la comunitat d'una durada superior al servei militar, encara obligatori. Varen augmentar el nombre d'objectors i una bona part d'aquests, els `insubmisos`, no estaven tampoc d'acord amb el servei civil substitutori, negant-se a realitzar-lo.
Integral i conscient noviolenta. Es denuncia una situació, es desobeeix, es força la detenció que es fa pública amb una campanya preparada prèviament, es presenten propostes de regulació, s’ofereix una alternativa de servei civil, s’aprofita una crisi – la mort de Franco - per aconseguir un canvi legislatiu que reconeix una prestació social, que alhora és rebutjada i es torna a desobeir, fins aconseguir el final de la mili. [denúncia] [desobediència] [alternativa]
Després d’una lluita de 30 anys, amb un milió d’objectors, 50.000 insubmisos i més de 1.000 anys de presó, el 2.001 se suspengué la mili obligatòria
Molt poques persones, fins i tot joves, convençudes, disposades a arriscar-se per una causa que creuen veritable, quan adopten una estratègia noviolenta, poden aprofitar una crisi per aconseguir objectius que semblaven impossibles.