El moviment tenia com objectiu acabar amb la submissió britànica de l’Índia.
Un conjunt d’organitzacions i líders, entre les que destaquen el Congrés Nacional Indi i Mohandas K. Gandhi.
L’imperi britànic i el seu virrei a l’Índia
El Virrei britànic va ser investit en 1919 per impedir actes que pogueren ser considerats com a sedició, amb accions, per exemple, per silenciar la premsa, detenir activistes polítics sense ordre judicial i arrestar qualsevol persona que fos sospitosa de rebel·lia. Com a protesta la població va cridar a una vaga general al país i aquest fet va ser l'inici del descontent amb el poder colonial que va portar a la Massacre d'Amritsar (els militars britànics van disparar a un grup d’indis que estaven celebrant un festival amb un dramàtic resultat: uns 400 morts i 1200 ferits). Aquest succés va finalitzar amb l’esperança de l’autonomia índia i el Congrés Nacional Indi adoptà la política de Mohandas Gandhi. Les idees i estratègia de Gandhi eren entorn de la noviolència i la resistència civil, les qual no eren benvingudes al principi entre els polítics. Aquesta pràctica la va anomenar “satyagraha” (força de la veritat), entenia la desobediència civil com a arma efectiva per repel·lir lleis injustes, calia recórrer a manifestacions noviolentes i retirar tota cooperació amb l’estat corrupte. Gandhi va defensar la causa de camperols indis que estaven desposseïts de terres i obligats a conrear productes que no eren els que necessitaven per a la seva subsistència, rebent una irrisòria remuneració pel seu treball. Així amb la victòria de la lluita dels camperols va rebre el títol popular de Mahatma (Ànima Gran). A nivell institucional, Gandhi des del Congrés Nacional va elaborar una nova constitució que tenia com objectiu final “swaraj” (la independència). Aquest moviment nacional tenia milions de participants que no estaven en contra del poble britànic sinó que considerava que hi havia un sistema administratiu injust. Un dels seus objectius era l'alliberament de 350 milions de persones sotmeses a un règim colonial i tirànic. Per tant, durant la seva primera `satyagraha` Gandhi va cridar a boicotejar les institucions educatives, les corts i els productes britànics; renunciar a qualsevol càrrec al govern colonial i negar-se a pagar impostos. Aquest fets van presentar un veritable repte al règim britànic. Però Gandhi es va veure obligat a parar el moviment davant el brutal assassinat d'un policia per un grup d'agitadors perquè volia evitar que el moviment per la llibertat es convertís en una onada de violència, que posaria en perill les vides dels britànics i la dels indis sota la inevitable represàlia britànica.
De fet, el propi concepte d’estratègia noviolenta, prové del mateix Gandhi. Les seves campanyes anaven orientades a denunciar el domini britànic de l’índia, però sobretot a no cooperar amb ell, a desobeir les seves lleis, a construir alternatives efectives a la seva economia, al seu estil de vida dependent. [Denúncia] [No cooperació] [Desobediència] [Construcció]
Després d’unes setmanes de reflexió, va realitzar la Marxa de la Sal (400 km) en protesta contra els impostos sobre la sal i Gandhi i els seus seguidors, desafiant les lleis britàniques, van començar a elaborar la seva pròpia sal utilitzant l'aigua del mar. Unes 100.000 persones van ser detingudes. Amb el pacte Gandhi-Irwin el govern va acordar alliberar tots els presoners polítics, alhora que Gandhi va acordar aturar la campanya de desobediència civil. Després de més campanyes de desobediència amb centenars de milers de represaliats i en el context descolonitzador posterior a la Segona Guerra Mundial, l’Índia aconseguí la independència 17 anys després de la Marxa de la sal. El moviment d'independència indi va ser un moviment de masses que abastà diversos sectors de la societat. També es va sotmetre a un procés d'evolució ideològica constant. Malgrat la ideologia bàsica del moviment era anticolonial, va ser recolzada per una visió del desenvolupament econòmic independent del capitalisme, juntament amb una estructura política laica, democràtica, republicana i de llibertats civils.
L’art de la lluita noviolenta, fonamentat en la força de la veritat, en la força d’una causa veritable, en la força interior de la coherencia entre mitjans i fins, combina diferents accions, avança i es replega, negocia, guanya i perd, fins que la raó i la força acumulades, aconsegueixen l’objectiu, normalment en un context de crisi, convertida en oportunitat.