L’enfonsament de l’URSS va consolidar, en molts dels nous països, governs amb una democràcia de baixa intensitat, que mantenien el poder amb pràctiques autoritàries, frau electoral i corrupció. En plena dissolució de Iugoslàvia, l’any 2000 la Revolució Negra a Sèrbia va portar a la caiguda de Milosevic.
Grup de joves creen Otpor (resistència) contra el control governamental de les universitats i els mitjans de comunicació, que va portar a un canvi de sistema.
Milosevic, el seu govern i el Tribunal Constitucional.
L’origen el trobem en el moviment Otpor (Resistència) el 1998, nascut com a oposició al control governamental d’universitats i mitjans de comunicació i que va evolucionar cap a un canvi de sistema. El 2000 Otpor va pressionar - fins el punt de fer jurar davant d’una gran manifestació que els 17 partits es comprometien a presentar-se amb un sol candidat presidencial - perquè es formés l’Oposició Democràtica de Sèrbia, que va ser la guanyadora de les eleccions presidencials del 24 de setembre del mateix any.
[Denúncia] [No cooperació] [Desobediència]
L’estratègia fou una combinació d’accions sorpresives, que posaven en ridícul el poder de Milosevic, la formació intensiva de milers de joves orientada a l’acció, el saber prendre la iniciativa per definir l’objectiu i l’estratègia i sense esperar que les forces dividides opositores es posessin d’acord, el suport internacional en un moment de redefinició dels blocs, la inspiració de les aportacions de Gene Sharp...
Tot i la victòria de l’oposició, Milosevic no va admetre els resultats i es va sumar a la decisió unànime del Tribunal Constitucional, del 4 d’octubre, d’anul·lar part de la votació i la difusió de resultats. El fet va comportar una gran manifestació, de mig milió d’habitants, que va prendre els centres de poder. Si bé els antidisturbis van intentar aturar-ho amb gasos lacrimògens una part de la policia i de l’exèrcit van deixar d’obeir i van recolzar el moviment. El 5 d’octubre, el candidat vencedor va anunciar que assumia el poder encara que Milosevic no volgués, i aquest va acabar dimitint dos dies després, ja sense poder.
L’experiència d’Otpor, inspirada en les propostes de Gene Sharp, va ser un dels referents de les revolucions de colors i de les primaveres àrabs. Les lluites noviolentes aprenen unes de les altres. El què en un lloc i un moment pot no funcionar, pot ser font d’inspiració per un altre moment o un altre indret.