Otpor i la caiguda de Milosevic

Època: 
Postguerra
Localització: 
Arreu
Lema: 
Quan patim una dictadura, tenim un altre camí
Fet: 
Any: 
1998-2000
Lloc: 
Sèrbia
Context històric: 

L’enfonsament de l’URSS va consolidar, en molts dels nous països, governs amb una democràcia de baixa intensitat, que mantenien el poder amb pràctiques autoritàries, frau electoral i corrupció. En plena dissolució de Iugoslàvia, l’any 2000 la Revolució Negra a Sèrbia va portar a la caiguda de Milosevic.  

Impulsors: 

Grup de joves creen Otpor (resistència) contra el control governamental de les universitats i els mitjans de comunicació, que va portar a un canvi de sistema.

Detractors: 

Milosevic, el seu govern i el Tribunal Constitucional.

Descripció dels fets: 

L’origen el trobem en el moviment Otpor (Resistència) el 1998, nascut com a oposició al control governamental d’universitats i mitjans de comunicació i que va evolucionar cap a un canvi de sistema. El 2000 Otpor va pressionar - fins el punt de fer jurar davant d’una gran manifestació que els 17 partits es comprometien a presentar-se amb un sol candidat presidencial - perquè es formés l’Oposició Democràtica de Sèrbia, que va ser la guanyadora de les eleccions presidencials del 24 de setembre del mateix any.

Estratègia: 

[Denúncia] [No cooperació] [Desobediència]

L’estratègia fou una combinació d’accions sorpresives, que posaven en ridícul el poder de Milosevic, la formació intensiva de milers de joves orientada a l’acció, el saber prendre la iniciativa per definir l’objectiu i l’estratègia i sense esperar que les forces dividides opositores es posessin d’acord, el suport internacional en un moment de redefinició dels blocs, la inspiració de les aportacions de Gene Sharp...

Resolució del conflicte (conseqüències): 

Tot i la victòria de l’oposició, Milosevic no va admetre els resultats i es va sumar a la decisió unànime del Tribunal Constitucional, del 4 d’octubre, d’anul·lar part de la votació i la difusió de resultats. El fet va comportar una gran manifestació, de mig milió d’habitants, que va prendre els centres de poder. Si bé els antidisturbis van intentar aturar-ho amb gasos lacrimògens una part de la policia i de l’exèrcit van deixar d’obeir i van recolzar el moviment. El 5 d’octubre, el candidat vencedor va anunciar que assumia el poder encara que Milosevic no volgués, i aquest va acabar dimitint dos dies després, ja sense poder.

Aprenentatges: 

L’experiència d’Otpor, inspirada en les propostes de Gene Sharp, va ser un dels referents de les revolucions de colors i de les primaveres àrabs. Les lluites noviolentes aprenen unes de les altres. El què en un lloc i un moment pot no funcionar, pot ser font d’inspiració per un altre moment o un altre indret.

Fonts: 

Campanyes