Revolucions de colors i primaveres àrabs

Època: 
Postguerra
Localització: 
Arreu
Lema: 
Quan patim règims autoritaris, tenim un altre camí
Fet: 
Acabar amb règims autoritaris
Any: 
2000-
Lloc: 
Ex-repúbliques soviètiques i països àrabs mediterranis
Context històric: 

L’enfonsament de l’URSS va consolidar, en molts dels nous països, governs amb una democràcia de baixa intensitat, que mantenien el poder amb pràctiques autoritàries, frau electoral i corrupció. En aquests casos, en diversos estats hi va haver mobilitzacions per la democratització del sistema, sota la premissa de la noviolència, i la revolució de cada país es va relacionar amb una flor o amb un color. La pràctica es va estendre posteriorment als països de l’Orient Mitjà

Impulsors: 

Moviments ciutadans pro democràtics que inspirats en altres revolucions noviolentes es van llançar a fer caure els règims autoritaris.

Detractors: 

Els autòcrates i governs que volien mantenir la seva posició.

Descripció dels fets: 

Només tres anys després de la caiguda de Milosevic hi va haver un cas similar amb la Revolució de les Roses a Geòrgia, on la població va impedir la sessió d’obertura del parlament després d’unes eleccions fraudulentes. I encara més: la Revolució Taronja a Ucraïna el 2004, la de les Tulipes al Kirguizistan i la dels Cedres al Líban. Posteriorment, les mateixes demandes i mètodes s’expandiren per l’Orient Mitjà amb la Primavera Àrab. Va ser especialment reeixida la Revolució del Gessamí, a Tunísia (2010-2011), que està consolidant una democràcia després de l’expulsió del president Ben Ali, que governava des de 1987. La d’Egipte, Síria o Líbia han tingut resultats catastròfics, després d’uns primers moments d’esperança, la correlació de forces internes o exteriors han generat règims més autoritaris, guerres i estats fallits.

Estratègia: 

[Denúncia] [No cooperació] [Desobediència]

La gran diversitat de situacions no permet generalitzar l’estratègia seguida. En algun cas ha estat un fet inesperat - com el jove desesperat que s’autoimmola a Tunísia -,  en d’altres, convocatòries a ocupar places mitjançant xarxes socials, vagues generals que paralitzen el país, desobediència a les lleis marcials… En quasi tots els casos no hi havia un pla ni unes forces organitzades per entomar la nova situació després de la revolta.

Resolució del conflicte (conseqüències): 

Alguns d’aquest països han aconseguit encarrilar una democràcia formal, d’altres han patit contra-revolucions i estan en plena crisi política, bèl·lica,.. en el marc de les noves confrontacions geopolítiques dels blocs, que no volen perdre aliats o posicions clau, i utilitzen qualsevol mitjà per aconseguir-ho.

Aprenentatges: 

En gran part inspirats i formats per Otpor, aquests moviments han estat inicialmente exitosos, gràcies a l’ús intel·ligent de les xarxes social per part de joves activistes, que han rebut el suport d’organitzacions socials, sindicals, polítiques que han ajudat consolidar els primers èxits. Però, al mateix temps, en haver centrat l’estratègia en fer caure els règims autoritaris i no haver previst què fer després de la caiguda, ha permès que foces oportunistes, que els mateixos règims o que potències estrangeres, hagin actuat per controlar de nou la situació mitjançant la victòria electoral, la repressió, la guerra o a la destrucció de l’estat.

Fonts: 

Campanyes