En la crisi provocada per la mort de Franco, el Regne de Marroc aprofita per ocupar el Sàhara Occidental, i provoca milers de refugiats que són acollits per Algèria. Després d’anys de guerra, el Sahrauís accepten una treva per poder celebrar un referèndum d’autodeterminació emparat per nacions Unides, que Marroc continua boicotejant.
El poble sahrauí, amb el Front Polisario, ongs sahrauís i d’arreu del món.
El Regne de Marroc, França, Estats Units, Regne d’Espanya i les transnacionals i empreses interessades en els recursos sahrauís (fosfats, pesca, sorra…)
L’ocupació del Marroc al Sàhara Occidental es una lluita oblidada contra l’ocupació malgrat tenir les lleis interancionals a favor. El poble del Sàhara continua lluitant contra la marginació al seu propi territori i als camps de refugiats durant més 40 anys, malgrat el reconeixement de l’ONU al seu dret a l’autodeterminació. Més de 25 anys esperant un referèndum d’autodeterminació que mai arriba, 150.000 persones refugiades a Algèria vivint en condicions terribles i altres 150.000 vivint sota la militarització i abusos imposats pel Marroc a casa seva. Alguns joves sahrauís plantegen que si la via diplomàtica i judicial, amb les recents victòries judicials a Europa i a Sud-àfrica que donen la raó al Polisario, no funciona amb més eficàcia, s’haurà de començar una guerra al nord-oest d’Àfrica, no per guanyar-la, -no tenen armes ni recursos- , sinó tan sols perquè volen tornar a tenir suport internacional. Els activistes de la noviolència defensen que, amb la lluita noviolenta als territoris ocupats - campament, manifestacions, acció diplomàtica, judicial i de boicots internacionals,.. estan portant el Marroc a una posició insostenible. L'acció noviolenta que està portant a terme els sahrauís fa que la lluita d'aquest poble ajudi a construir una societat fonamentada en els drets humans.
[Denúncia] [No cooperació] [Desobediència]
Quan la via armada no es viable, ni desitjable, han apostat per la via diplomàtica i judicial que ha donat amb els anys bons resultats. Però, la frustració en l’aplicació de les resolucions de Nacions Unides, i les més recents dels Tribunals europeus o Sud africans, per pressió dels estats i empreses que hi tenen importants interessos, està portant a plantejar una lluita que, a semblança de Sud-àfrica o de Palestina, inclogui el boicot i les sancions al regne del Marroc.
D’entre les diverses accions noviolentes de resistència, els periodistes activistes de l'Equip Media intenten explicar al món els abusos que pateixen els sahrauís als territoris ocupats i fan de conductors de la història. Aquests joves, que viuen sota el règim militar marroquí imposat a la seva terra, des del 2009 es dediquen a enregistrar els conflictes, abusos i repressions de què és objecte la població en un territori on els periodistes tenen accés restringit a tota l’àrea ocupada.
No n’hi ha prou de tenir la raó, fins i tot de tenir resolucions favorables de Nacions Unides o de Tribunals que reconeixen els drets d’un poble a decidir o a gestionar els seus recursos en mans de l’estat ocupant. Quan el dret no es respecta, quan les reivindicacions es silencien, només una estratègia noviolenta que toqui els interessos polítics i econòmics de l’ocupant i dels seus aliats pot obrir una porta de sortida al conflicte.