En la Polònia dels anys 80 en un règim autoritari de l’òrbita de la URSS sorgeix un moviment sindical que portarà a un canvi en el país i en el conjunt d’Europa.
Solidarność (en polonès) o Solidaritat és el nom del Sindicat Professional Lliure Autogestionari, una federació sindical polonesa clandestina d'arrels cristianes fundada el setembre de 1980.
El partit comunista, els governs de Polònia i de l’URSS.
Sorgí un moviment que demanava la constitució de sindicats lliures i autònoms del Partit i del Govern, la setmana laboral de 35 hores, sense reducció proporcional de salaris. L'Església Catòlica polonesa, amb el cardenal Wojtyła, va estimular als obrers catòlics de les drassanes de Gdańsk, conduïts per Lech Wałęsa a incorporar-se al sindicat clandestí Solidarność. Convocat el seu primer Congrés, amb tolerància governamental, calia decidir qui dominaria el sindicat. Els seus fundadors, els minaires, van iniciar una desesperada batalla, en part propagandista, en vistes a aquest Congrés, paralitzant totes les conques mineres. Els principals dirigents es tancaren a les mines de carbó. El Govern va ordenar injectar aigua en aquests pous, de manera que s'hi ofegaren els dirigents de l'esquerra comunista. Tanmateix ningú, ni l'Església Catòlica ni Ronald Reagan, va protestar per això. El Congrés el va guanyar el sector propers a l'Església Catòlica, i el Govern va considerar que amb ella es podia pactar. No va ser així.
La inicial denúncia de la manca de drets, de la falta de coherència d’un sistema, es reforça per vagues i ocupacions reprimides brutalment, permet construir una organització ilegal però, efectiva, que ha de ser reconeguda, i amb un context de crisi del marc geopolític, s’aconsegueixen no sols els drets reivindicats sinó un canvi de règim, de conseqüències molt més àmplies en el sistema internacional.
Abans de finals de 1981, Solidarność ja tenia nou milions de membres. El 1981, el president del govern, el mariscal Wojciech Jaruzelski va declarar la llei marcial i va empresonar la majoria dels dirigents de Solidarność, que va ser prohibit novament l’octubre de 1982. La llei marcial va ser aixecada formalment en juliol de 1983. Solidaritat persistia solament com organització clandestina. L'assassinat a les mans de la policia secreta d’un jove sacerdot catòlic que assistia els treballadors de la siderúrgica de Varsòvia, causà una onada de manifestacions a tot el país. El govern es veié obligat a detenir i condemnar els assassins, mentre que el sindicat es feia cada cop més visible i era tolerat. A final dels 80, ja era prou fort per a frustrar les temptatives reformistes de Jaruzelski: les vagues a nivell nacional de 1988 van forçar al Govern a negociar obertament amb Solidarność, la qual va deixar de presentar-se com a sindicat per a fer públiques les seves pretensions de ser un partit polític en eleccions lliures. En un excés de confiança, estimulat per Mikhaïl Gorbatxov, el govern va accedir a convocar eleccions i les va perdre. Així va resultar que el que es va iniciar com un moviment contra la burocràcia i per les essències del socialisme i la solidaritat, propugnat per la intel·lectualitat i els miners, va acabar amb el sistema comunista.
La lluita per un drets concrets, en funció de la força que adquireix el moviment, en funció de la repressió que genera i de la seva resposta, en funció de les escletxes del règim que aprofita, en funció de la correlació de forces i suports internacionals... pot esdevenir en un canvi de sistema politico-econòmic.