Després de la revolució francesa, el dret a vot només el tenien, els homes, en alguns estats, només el tenien alguns homes (propietaris, blancs...)
Grups de dones en alguns països anglosaxons que inicien el llarg camí del feminisme.
Les majories socials, els governs, les lleis,... molt condicionades pel masclisme dominant.
El moviment internacional pel sufragi femení va ser un moviment reformista social, econòmic i polític que promogué l'extensió a les dones del dret al vot. Destaquem les dues corrents que es van formar: per una banda la que pensava que amb el vot s'acabarien les desigualtats entre els sexes, i per altra banda, a més del vot, demanava canvis en la família, el treball, la sexualitat etc perquè aquest corrent veia el vot com a condició necessària però no suficient.
Una de les accions noviolentes va ser la resistència fiscal (1909-1918) amb el lema “no vote, no tax” (‘sense vot, no hi ha impostos’); si les dones tenien obligacions pròpies dels ciutadans, també en volien els drets. Any rere any, l’estat confiscava una part dels béns de les sufragistes, i va arribar a haver-hi 220 dones que es van negar a pagar impostos. [Denúncia] [No cooperació] [Desobediència]
El moment fundacional del sufragisme se situa en 1848 i culmina cent anys després, gràcies a la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) que reconeix el sufragi femení com a dret humà universal.
Nova Zelanda fou el país pioner en acceptar el sufragi femení, primer sols per votar i després per presentar-se a eleccions.
A l’Estat espanyol el 1933 van votar per primer cop les dones de Canet de Mar fent ús del dret al vot aprovat a la Constitució espanyola de 1931. La gran novetat va venir de l'àmplia mobilització col·lectiva que va saber dirigir el moviment sufragista en alguns països.
Molts anys de lluita, empresonament i mort de dones van ser necessaris per aconseguir poder votar.
Minories molt petites, quan defensen una causa veritable, malgrat la mentalitat general en contra, aconsegueixen amb una lluita persistent, un gradual canvi, fins i tot, mundial de posicions, també en el marc legislatiu.