Tancament de Caixes

Època: 
Antecedents S. XIX / S. XX
Localització: 
Catalunya
Lema: 
Quan l’estat apuja els impostos, tenim un altre camí
Fet: 
revolta de les petites empreses catalanes contra impost abusiu
Any: 
1899 (20 d’octubre)
Lloc: 
Barcelona (s’escampà per Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca)
Context històric: 

La crisi colonial del 1898 (pèrdua de les colònies d’ultramar: Cuba, Filipines i Puerto Rico), va portar al ministre Vilaverde imposar uns pressupostos restrictius acompanyats d’una alça d’impostos per a compensar el dèficit.

Impulsors: 

Lliga de Defensa industrial i Comercial (persones rellevants: Bartomeu Robert i Yarzábal)

Detractors: 

Estat espanyol (Raimundo Villaverde era ministre d’Hisenda).

Descripció dels fets: 

El Tancament de Caixes fou una protesta dels botiguers i petits industrials de Barcelona contra l’alça d’impostos més alta que l’aplicada a Madrid.

La Junta de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial va realitzar la convocatòria de la protesta, contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i Raimundo Villaverde (ministre d’Hisenda). Per evitar que “no pagar els impostos” fos il·legal donaren de baixa els establiments comercials i industrials. L’Estat va decretar l’estat de guerra i va il·legalitzar la Lliga que havien creat. 

Estratègia: 

Donar de baixa els establiments i indústries per tal de deixar pagar la contribució (nous impostos) sense que fos il·legal. [no cooperació] [desobediència] (enginy)

Resolució del conflicte (conseqüències): 

Per una banda, la premsa Estatal va aplaudir aquestes dràstiques mesures perquè veia l’acció com la d’un moviment separatista que calia combatre amb tots els mitjans. Alguns comerciants van ser empresonats (acusats de morosos per no haver pagat les contribucions) i els van confiscar els establiments (per atemorir els que encara es negaven a pagar les contribucions).

A més, van dimitir: l’alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert (1842-1902), i els ministres del Governs d’Espanya, Manuel Duran i Bas (1823-1907) i Camilo García de Polavieja y del Castillo. Davant aquest escenari, l’Estat va decretar l’estat de guerra a Catalunya i es va il·legalitzar la Lliga de Defensa Industrial i Comercial.

Aprenentatges: 

L’enginy per evitar els perills de la desobediència directa – el fet de donar de baixa els negocis per no haver de pagar -, no va evitar que les pèrdues econòmiques i els riscs que patiren van fer claudicar el moviment. Però aquest sector de la burgesia seria el nucli del catalanisme polític que marcaria el segle XX, convertint en realitat els temors de la premsa madrilenya.

Campanyes