Aquesta protesta va ser fruit d’un cúmul de malestars entre la població degut a les duríssimes condicions de vida d'ençà de la fi de la Guerra Civil espanyola. La importància històrica prové del fet que va representar una de les primeres mobilitzacions massives contra el franquisme. A més, cal tenir en compte la tradició llibertària que existia a la ciutat.
Moviments socials (inici espontani, posteriorment es sumen estudiants, militants de la CNT, el Front Nacional de Catalunya i el PSUC)
Companyia de Tramvies de Barcelona
La Vaga de tramvies fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la companyia de Tramvies amb el motiu inicial de l’augment del preu del bitllet més alt que el de Madrid. Però expressava el malestar de la població per les duríssimes condicions de vida i esdevingué una de les primeres accions massives contra el franquisme. Durant dues setmanes, la població es negà massivament a utilitzar el transport públic, realitzà els seus desplaçaments a peu i participà en nombroses manifestacions de protesta. L'inici de la vaga fou espontani, tot i que més tard s'hi apuntaren i li donaren suport militants de vàries organitzacions. La Guàrdia Civil provocà alguns morts en durs enfrontaments amb la població. Finalment el Governador i l’Alcalde foren destituïts i s’anul·là la pujada de preus. Més important que la vaga en si mateixa va ser la repercussió propagandística anti-franquista que comportà, singularment a l'estranger.
De fet, vist en perspectiva fou més un boicot al transport públic que una vaga (excepte que els treballadors fossin qui la provocar)- averiguar!!- Durà dues setmanes, i suscità nombroses manifestacions de protesta i tancament d’algunes fàbriques, enfrontaments amb la policia.. També alguns actes de violència incruenta com la crema d’un dels tramvies.
Gràcies a l’èxit del boicot, centenars de persones van participar en la primera lluita obrera del franquisme. Durant aquestes setmanes es trencà la por i es desafià la dictadura. [denúncia] [no cooperació] [desobediència]
Aquest conflicte s’estén a Madrid amb la Jornada Nacional de Protesta que es va organitzar per al 20 de maig, la qual va resultar un fracàs. La pujada de preu s’anul·là però hi hagué una forta repressió (condemnes llargues de presó i fins i tot de mort). Aquest fet va provocar un canvi d’estratègia econòmica del règim vers l’oberturisme.
La ciutadania mostra la seva capacitat d’auto-organitzar una revolta a l’entorn d’un problema quotidià, que serveix de vàlvula d’expressió d’una situació opressiva general. Només el fet d’assumir les dificultats d’haver de caminar durant dues setmanes, pròpies del boicot, donaren una gran força al moviment, per les pèrdues econòmiques produïdes. Serví per articular i visibilitzar la lluita obrera incipient i clandestina, que seria determinant en la transició.