El creixent drama dels milers de morts en l’intent d’arribar a Europa per part de refugiats i migrants, produït per genocides polítiques migratòries basades en la por i el racisme que no tenen cap respecte pels drets humans ni el dret internacionals. L’excusa de voler distingir entre tipus de persones que es veuen obligades a abandonar el seu país, sigui per salvar la vida que una guerra o una persecució ha posat en perill, sigui per fugir d’una situació econòmica insostenible que també posa en perill la seva subsistència.
Diversos col·lectius interessats en defensa drets persones refugiades i migrants
Estat Espanyol / Unió Europea
Davant aquesta situació en els darrers anys es posen en marxa diverses iniciatives. La Plataforma Stop Mare Mortum amb un centenar d’organitzacions ciutadanes aposta per una Europa d’acollida i respectuosa amb els drets humans. NO MÉS MORTS al mar Mediterrani. Vol incidir en el canvi de polítiques migratòries, de protecció internacional i d’acció exterior que permetin assolir un món basat en el respecte pels drets humans, en la igualtat d’oportunitats i en el diàleg com a eina de resolució de conflictes. Lluita pels drets d’aquelles persones que han de deixar els seus països d’origen, sense fer distinció entre persona migrant i persona refugiada.
Open Arms neix per protegir amb la seva presència en el mar totes aquelles persones que intenten arribar a Europa fugint de conflictes bèl·lics, persecució o pobresa. Neix d'una empresa de socorrisme i salvament marítim de Badalona que el setembre de 2015 van decidir traslladar-se a l’illa de Lesbos per ajudar als refugiats que van arribar de la costa grega. En aquest context la Manifestació «Volem acollir» va ser una manifestació celebrada el febrer de 2017 a Barcelona convocada per l'entitat Casa nostra, casa vostra per demanar a les administracions i institucions un paper més actiu a favor de l'acollida de refugiats i migrants a Europa. Els convocants aconseguiren que fos la protesta més multitudinària a Europa a favor de l'acollida de persones refugiades. El mateix dia de la manifestació, el manifest Casa nostra, casa vostra sumava adhesions de 70.000 persones i 900 entitats.
Manifestos i manifestacions són les eines habituals de la protesta, que poden servir per mirar la temperatura social d’un moviment, però que, en elles mateixes, no acostumen a influir tant com els convocants esperarien en les polítiques públiques ni executives, ni legislatives ni judicials. L’acció disruptiva en aquest cas prové de l’acció constructiva – salvament marítim – que, per la seva eficàcia es converteix en una acció de desobediència, davant la prohibició de les autoritat. [Denúncia] [Desobediència] [Construcció]
El conflicte està ben obert. L’actor principal que empren l’acció de denúncia són els propis migrants i refugiats que arrisquen la vida per arribar a Europa. L’acció de les plataformes i entitats és donar veu i imatge a aquest drama, que passa ara i aquí i que en el futur els semblarà estrany que en fóssim còmplices (com va ser el tràfic d’esclaus d’Àfrica a Amèrica). L’acció de famílies, entitats, governs municipals i autonòmics... per acollir migrants i refugiats és una acció constructiva. L’acció d’Open Arms i altres organitzacions de salvament és intentar minimitzar el drama amb el rescat dels supervivents i convertir aquets fet en una denúncia d’un crim flagrant.
Quan les societats perdem la sensibilitat pel dolor extrem dels nostres semblants estem abocades a acceptar els pitjors règims de la història. Quan els manifestos i manifestacions – que recullen milers, milions de voluntats – no modifiquen la violència directa i estructural que pateix un grup humà, l’acció directa, desobedient ha d’entrar en escena i augmentar la pressió per fer evident el drama i per buscar-hi solucions. I quan res d’això funciona, és que les pròpies societats són part del problema per la violència cultural que generen: racisme més menys encobert, boc expiatori de l’estranger per no afrontar les causes internes i els responsables poderosos de la crisi.