Lluís Maria Xirinacs fou doctor en filosofia, sacerdot i escriptor. Xirinacs destacà durant els anys seixanta i setanta per defensar la democràcia i els drets humans sota la dictadura franquista amb mètodes de protesta noviolents com les vagues de fam.
Lluís Maria Xirinacs
Dictadura franquista
El 1963 interpel·là la policia de Barcelona per les tortures a què havien estat sotmesos diversos universitaris detinguts. Va participar a la Caputxinada va ser desterrat. Emprengué 6 vagues de fam algunes també de set i algunes molt llargues, de fins a 42 dies, amb diversos objectius: per la separació de l’església i l’estat, per exigir la creació de l'Assemblea de Catalunya, pel dret a declarar en català, per l’alliberament dels 113 de l’assemblea de Catalunya, pels presos bascos, per l’amnistia...
Mostrar la radicalitat noviolenta en assumir el risc de la pròpia salut i vida, eren actituds que reforçaven l’estratègia noviolenta: intentar dialogar i cooperar, denunciar, no cooperar, desobeir, proposar i viure alternatives...
Entre 1973 i 1975, estigué sovint empresonat i multat per les seves activitats contràries al règim. Un cop en llibertat, s'estigué en vetlla permanent, juntament amb els «captaires de la pau», a Montserrat i continuà amb la seva manifestació diària davant la presó Model de Barcelona durant 21 mesos per reclamar l'amnistia per als presos polítics. Fou candidat al premi Nobel de la pau l'any 1975. Fou el senador independent més votat i es mantingué dempeus en el Senat mentre no es proclamà l’amnistia. Participà en el procés d'elaboració de la Constitució espanyola de 1978. La seva proposta de constitució alternativa completa basada en una confederació d'estats, fou rebutjada sencera.
Davant diferents injustícies no acceptar ser còmplice amb la seva inacció. Emprendre les anomenades vagues de fam, tècnicament les considerava dejunis per suscitar la implicació de la gent, no com a arma de coacció contra l’adversari. L’enginy de saber aixecar conflictes latents amb les seves accions, el prendre aquestes accions sense esperar posar d’acord persones i grups sovint enfrontades, sinó, més aviat, les accions eren l’eina per facilitar l’acord, com en el cas d’empènyer la creació de l’Assemblea de Catalunya amb la seva vaga de fam de 21 dies.